diumenge, 24 de gener del 2010

El mar i la carrera

Aques matí passejava per la platja. El mar estava en calma; però aquest mateix mar, embravit, és capaç de devorar-nos en un tres i no res. Si fa no fa, com ho han fet els budells de la Terra a Haití.
Entre altres coses, la inmensitat del mar davant dels ulls pot ser un bon exercici de modèstia com a membres d’una espècie que es creu a la cúspide de la vida. La seva contemplació ens reflexa la nostra insignificància, malgrat que el nostre pensament antropocèntric ens digui tot el contrari. Conscients d’això, la seva bellesa també és un estímul. És l’altra cara de la moneda.
Ser conscients de la nostra verdadera dimensió no ha de ser, però, un obstacle. Pot ser palanca de grans gestes. De fet, els èssers humans tenim una capacitat extraordinària per assolir reptes i també per estimular-los. Sense anar més lluny, la mirada d’uns ulls verds pot ser un estímul per agafar el xandall i sortir a còrrer una mica prop de la platja mentre mires el mar en calma i penses en què petits que som, però que ben gestionada la petitesa, què grans podem arribar a ser.

divendres, 8 de gener del 2010

De riscos i salvacions

Deia el poeta Friedrich Höldering que allà on es presenta el perill també surgeix la salvació. De la mateixa manera que l’antídot del verí d’una serp s’obté a partir del mateix verí, la solució a un problema vindria de la mà d’una adequada manera d’afrontar-lo, que ens permetés fer un salt endavant, transformant els errors en lliçons.
Aquesta idea és aplicable a la cruïlla en què es troba el món en l’actual crisi global. Arribats a aquest punt de depressió col·lectiva pels excessos d’un sistema que ha campat sense control en els darrers anys, prendre consciència dels errors pot ser una bona base per construir una nova etapa si aprenem la llicó d’una vegada per totes: la riquesa d’uns pocs no pot aixecar-se sobre les esquenes de molts. Hi ha qui diu, com el sociòleg Vicente Verdú, que amb aquesta crisi l’hiperindividualisme ha quedat enrera i s’obre camí una generació més col·laboradora, participativa i disposada a la cooperació. Sigui ben rebuda.
Al marge de grans transformacions globals, podem redimensionar la idea de Höldering per aplicar-la a la nostra manera d’encarar la vida. Cal tenir present que som quelcom més que les experiències viscudes en la nostra existència: som el resultat de com ens les hem pres i amb quina actitud les hem afrontat. Del pou de l’adversitat es pot emergir més fort. La vida és risc i en el risc, com deia el poeta, està també la salvació. Si ens quedem asseguts per por de prendre mal, no en prendrem, cert, però tampoc no prendrem bé. Senzillament, no viurem.