Ara que en els països més avançats està cuallant el moviment slow –un corrent cultural que reivindica el concepte de la lentitud i la proximitat en el desenvolupament de les nostres activitats i proposa prendre el control del nostre temps en comptes de sotmetre’ns al seu dictat- aquí apostem per trepitjar l’accelerador. Resulta simptomàtic que tingui tans pocs adeptes qualsevol proposta de limitació de la velocitat; no ja el controvertit límit dels 80 kms/h a casa nostra, sinó també la decisió del Govern espanyol de situar la velocitat màxima en autopistes i autovies als 110 kms/h per reduir el consum energètic. I més enllà de la controvèrsia sobre si servira poc o molt per reduir la factura energètica, el suposat drama que aquesta decisió comporta és que, si per recòrrer 30 kms tardàvem 15 minuts, ara hi invertirem aproximadament quatre minuts més.
Potser podríem aprofitar aquest debat sobre la velocitat per posar sobre la taula la reivindicació de la lentitud. Es tracta d’assaborir el temps, de sentir en plenitud cada un dels nostres minuts i no pensar que els segons se’ns escapen entre els dits. Escrutar el nostre entorn més pròxim, anar a poc a poc, però plenament conscients de cada pas. Recuperar Ítaca com a idea de què l’important no és arribar al final del camí, sinó el camí en mateix, en tot el que aprenem mentre el recorrem. Així segurament anirem més lluny, que no sgnifica anar més ràpid. (publicat a el Far del Llobregat, l'11 de març de 2011)
dissabte, 12 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
