La noia que l’1 de gener, poc abans de rebre els convidats a dinar, va prendre un full on anotar els bons propòsits per al 2011 es va quedar aturada poc després d’escriure que deixaria de fumar, que s’apuntaria al gimnàs, que acabaria un col·leccionable i que procuraria tractar millor la seva sogra. Va mirar la tele, on un dirigent polític aprenent de bruixot anunciava les pitjors profecies per al temps a venir si no hi havia un canvi per posar-s‘hi ell i un altre que com anava a poc a poc contava mentides tralarà; i un senyor vestit de púrpura que alertava que el foc de l’infern estava a punt de cremar-nos les celles si no ens treiem el barret del laïcisme; i uns jovenets de testosterona fluixa que mostraven els punys com a armes contra tot aquell que no tingués una pell tan blanca i radiant com el vestit de la núvia, i una senyora que assegurava sentir-se insegura cada vegada que passava sota el pont on dormia l’home del sac i dels cartrons.
La noia que el 31 de desembre es va aturar quan acabava d’escriure que tractaria millor la seva sogra va recordar que al maig hi hauran eleccions municipals. Aleshores ho va entendre tot. Va respirar tranquil·la, va apagar la tele i va obrir la finestra perquè entrés el sol i l’aire fresc. Després, va continuar el llistat de bons propòsits per al 2011 tot subratllant la seva voluntat de mantenir la il·lusió de viure on vivia i en el moment que vivia, per molt que els profetes de l’angoixa s’entestessin en voler amargar-li l’existència. (publicat a El Far del Llobregat el 7 de gener de 2011)
divendres, 7 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)