No sé que faràs aquest diumenge. Segurament tindràs més d’una oferta per triar. Tot apunta a que farà bo, així que sospito que no et quedaràs a casa. Potser t’acostaràs a alguna platja, cada cop amb més serveis i més ben equipades. O passejaràs per la teva ciutat; o t’hi estaràs una estona en algun parc del barri, amb l’ipod o el diari mentre la teva filla baixa pel tobogà. S’hi està bé, oi? És possible també que treguis el nas per alguna activitat de lleure, cultural o esportiva programada prop de casa, en algun dels equipaments que han obert en els darrers anys.
No sé si tu i jo farem les mateixes coses aquest diumenge, però m’agradaria que com a mínim compartíssim una cita. No et proposo sexe. Simplement et convido a anar a votar. Em reconeixeràs perquè portaré un sobre i el dni a la mà.
Sí, t’entenc, jo també estic fins al gorro d’aquesta crisi (en el meu cas, com pots veure a la foto, és literal). També estic indignat i em questiono moltes coses, però crec que l’arbre de la justa indignació no ha d’impedir veure el bosc de la realitat més propera: la transformació positiva que les nostres ciutats han viscut en els darrers anys i que ha estat impulsada pels ajuntaments.
Mossega la mà que colpeja el sac en què ens han ficat a tots perquè ens mosseguem els uns als altres. Són els que ara compten aturats com l’avar del conte de Nadal comptava monedes; són els mourinhos de la política, pels quals la culpa sempre la té un altre, es digui immigrant, Madrid o tripartit. Transforma la teva indignació en batec, però no en injustícia.(Publicat a El Far el 20 d emaig de 2011)
divendres, 20 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
