Tenim sort de viure en una societat lliure en la qual podem decidir el que volem fer i el que preferim evitar. Aquest estiu hem tingut l’oportunitat de tornar-ho a comprovar. Així, hem decidit fer vacances pràcticament al mateix temps sense que ningú ho pensés per nosaltres. I sense que ningú ens posés una pistola al pit hem fet cua a les mateixes carreteres i autopistes. La sort de la lliure elecció es veia reflectida en les cares satisfetes dels conductors, les conductores i acompanyants que s’ofegaven dins dels vehicles, amb aquella satisfacció que només dóna l’exercici conscient de la llibertat. La mateixa llibertat amb la qual conqueríem un pam de sorra a les platges a les quals tots decidíem anar. I si hem encès el televisor al mateix temps i hem vist els mateixos programes és perquè ens ha donat la real gana; idèntica, això sí. De la mateixa manera que hem anat a les estrenes de les mateixes pel·lícules perquè hem volgut, no perquè ens ho indiqués la publicitat.
Tenim sort de ser ànimes lliures en una societat lliure. I ara, a continuar així durant tot l’any, començant per la tornada al cole de El Corte Inglés, que ens espera a la cantonada.
