Contra els mercats, el vot

A la seva obra “Después de la pasión política” (1999), el filòsof Josep Ramoneda alertava de l’aparició de la societat de la indiferència com a resultat de la liquidació de l’autonomia de la política per part de l’economia. Ramoneda constatava que el poder econòmic havia aconseguir que el poder polític concentrés tot el descrèdit i anunciava: “la democràcia necessita el retorn de la política si no vol diluir-se en el tecno-cosmpolitisme de la globalització con un terròs de sucre en el café”.

Una dècada després, els pitjors presagis s’han complert: la política està més sotmesa que mai als dictats del Déu economia i dels seus fills a la Terra, els mercats. La prova més sagnant és l’adéu de Berlusconi: el que no han pogut fer ni els jutges ni la ciutadania, ho han aconseguit els mercats. Més que mai hi ha la consciència de que els polítics no manen i que la democràcia és la successió dels uns i els altres en els governs mentre l’oligarquia econòmica i financera fa i desfà.

Contra això no es lluita amb més indiferència, sinó amb més compromís; contra el poder dels mercats, cal més política i més participació democràtica. La participació electoral és una manera (no l’única) de plantar-los cara i diumenge tenim l’oportunitat de fer-ho anant a votar. Si no fem sentir la nostra veu, els mercats continuaran parlant per nosaltres. Diumenge cada vot ha der ser un amplificador del missatge de l’escriptor francès Raymond Queneau: “El fi de la societat és el benestar dels homes i no el compliment inexorable de les lleis de l’economia”. (Publicat a El Far el 18 de novembre de 2011)