Una corrent de tetosterona travessa el sud de la vella Europa. L’aroma ultraconservador que emet la tassa ideològica del Tea Party als Estats Units, amb alguna candidata que fins i tot fa campanya contra la masturbació, solca l’oceà i en caure sobre nosaltres es transforma en cendra d’hormones masculines que activa l’entrecuix d’alguns prohoms. L’escriptor Sánchez Dragó, l’alcalde de Valladolid i el president italià Berlusconi representen els casos més recents del degoteig de mascles de barra de bar que van sortint de l’armari, a dreta i esquerra, però no són els únics en participar en el lloc de veure qui la té més llarga.
Si de cas són els més bocamolls. Berlusconi diu que és millor empaitar dones guapes que ser homosexual; l’alcalde de Valladolid, explica com li bull la seva imaginació febril quan veu determinada ministra; i Sánchez Dragó... ai, el Sánchez Dragó. En la última curva de la seva llarga llista de conquestes de “boquilla” es va passar de velocitat i quan ha volgut fer un cop de volant s’ha estavellat contra la tanca de la societat. Ja ho cantava irònicament Ismael Serrano: “yo quiero ser muy promiscuo, como el insigne escritor y fiel votante del PP Fernando Sánchez Dragó, que ha gozado de mujeres, no de una sino de un millón”.
Hi ha la dita aquella de diga’m de que presumeixies i et diré què et falta. En aquests casos segurament no ho podran tenir sinó és pagant. O imaginant, per la qual cosa és probable que facin ús de la pràctica que combat la candidata del Tea Party, tancant un cercle, en aquest cas sí, ben viciós.
(publicat a El Far del Llobregat el 5 de novembre de 2010)
divendres, 5 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
