Prostitució contra la crisi

Ara hem descobert que la prostitució és un motor de l’economia. Fa unes setmanes, un diari de tirada nacional publicava un reportatge en què es feia ressó dels comentaris d’alguns taxistes i comerciants de Castelldefels, que es queixaven de les suposades reduccions d’ingressos arran del tancament dels dos macroprostíbuls ubicats a la ciutat. No va ser el primer reportatge (abans, un altre gran diari n’havia fet un de semblant) ni segurament serà l’últim. En tots dos casos, amb els mateixos arguments (el descens de la facturació) aquestes veus queixoses demanaven la reapertura dels lupanars i allà estaven oportunament els diaris per amplificar-les.

Així que ja saben tots els alcaldes i alcaldeses el remei contra la crisi: faciliti vostè la instal·lació d’un prostíbul a la seva ciutat o al seu poble i serà reconegut com a agent activador de l’economia local. I si encara va sobrat de dinamisme incentivi altres sectors sense escrúpuls. Per exemple, els dels traficants de droga o d’armes, que -com els traficants de dones- maneguen molts calerons i se’ls gastaran de gust en els establiments de la seva localitat. Tots i totes sabem que a aquests emprenedors els agrada vestir bé i menjar millor encara. Una bona mesura seria l’exempció de l’impost de vehicles perquè no tinguin cap pena en passejar-se amb els seus potents cotxes pels nostres carrers, buidant els dipòsits que han omplert amb les llàgrimes o la sang d’altres persones.

I que Zapatero no ho hagi inclós en la seva Llei d’Economia Sostenible! Ai, ves, quin home amb més poca vista!

(publicat a El Far del Llobregat el 3 de setembre)