dijous, 18 de juny del 2009

Sobrat de triglicèrids

No sé com ha passat. O potser sí: m’he centrat massa en mantenir a ratlla el colesterol, l’àcid úric, les plaquetes, l’hemoglobina i els péls del nas; he dedicat massa esforços a controlar els leucocits, la glucosa i la calvície; m’he inflat de bifidus actius i de sugus. Però no havia caigut en els maleïts triglicèrids. L’anunci de la tele que els esmentava sempre el passava per alt o bé era el moment que aprofitava per anar al lavabo, perquè això de l’Omega 3 em recordava a una germandat de high school. El cas és que vaig sobrat de triglicèrids. Estic a 276, com l’habitació d’un motel de carretera. Ja notava jo un cert formigueig quan m’estirava al llit, com molts peus que corrien pels meus camins interns. I sentia veus. Ara sé que eren els triglicèrids, que insultaven i cridaven als pobres bífidus actius.
He investigat i he vist que hi ha gent que té més de 400, més de 700… Sempre hi ha algú que la té més grossa. Però tot i així, i amb l'excusa de la crisi, acomiadaré uns quants fins a quedar-me amb uns 150; crec que és una quantitat justa per a la fàbrica del meu cos. Els faré una entrevista personal i un test psicològic. No vull dins meu ni un que odïi als bifidus actius, que aquestes corredisses per les venes no em deixen dormir.

dimarts, 9 de juny del 2009

Aparicions

La meva tieta va morir fa una setmanes després del que eufemísticament es diu una llarga malaltia; o sigui, de càncer. L’altra nit se’m va aparéixer entre somnis i em va preguntar què m’anava a posar de roba el dia del seu enterrament. Vaig estar pensant que potser no li va agradar com havia anat vestit al cementiri i que em donava una segona oportunitat per trobar una combinació de camisa i pantaló més apropiada. O potser era el barret, que no conjuntava.
Ahir el Pepe Rubianes també va fer una aparició després de mort. En aquest cas, no va ser en un somni, sinó en forma de l’homenatge que se li va retre al palau Sant Jordi. I amb el Rubianes com a mèdium he comprés el que em volia dir la meva tieta: que hem de celebrar cada dia com si fos una festa; vestir-nos anímicament de gala cada matí, com si fos el més important de la nostra vida.
Des d’avui porto a la butxaca una pinta. Si em sorprèn la mort, que sigui amb el cor ben pentinat. I mentrestant, cada dia dedicaré una estona a pentinar els records dels que van passar per la vida fent-nos riure.