Extraterrestre

El que veig i escolto, i segurament vostè també, no és la realitat. La meva percepció no és real. Estic, i segurament vostè que m’està llegint també, en una dimensió fictícia, una mena de Matrix que fa que doni com a bons comportaments immorals i qualifiqui de reprobables actituds implacables des del punt de vista ètic. No s’entèn sinó que m’escandalitzi davant l’afirmació de l’alcaldesa de València de que les anxoves del president de Cantàbria per a Zapatero són un suborn tan gran com el dels tratjes de Camps. O que em ruboritzi davant de l’exhibició d’impunitat de Berlusconi. O que em posi les mans al cap quan l’Ana Botella diu que el planeta ha d’estar al servei de l’home. I això que no especifica si es refereix al seu marit Josemari Aznar o a l’home com a reducció masclista de l’espècie humana (veieu! un altre efecte del Màtrix en què estic, ja que tothom sap que el llenguatge no té intencionalitat masclista).
En fi, que he estat vivint en una gran bola d’irrealitat. M’he donat compte avui quan m’he mirat al mirall i he descobert per fi que no tenia pilila i soc de color verd. Sigui fort: enfronti’s al mirall. Som molts els extraterrestres.