I els pares i les mares, on eren?

En pocs dies s’han succeit a Espanya dues violacions en grup protagonitzades per menors d’edat. De seguida el debat s’ha instal·lat sobre la necessitat o no de fer reformes legals, com si garantir el càstig evités el problema. Potser el que és verdaderament important és reflexionar perquè està passant, perquè nens d’aquestes edats no manifesten cap sentit de culpa per agredir sexualment una nena, ni per fer-ho en colla com qui toca timbres i, en alguns casos i com a colmo de la repugnància, gravar-ho en el mòbil. Potser el més important sigui preguntar-nos perquè no només es mantenen sinó que s’agreugen aquestes mentalitats masclistes que tenen el cos de la dona com un objecte d’ús. Potser convé que reflexionem sobre si no tindrà alguna cosa a veure el fet que els nens puguin accedir a travès d’internet al consum de sexe en totes les seves variants (i en la majoria de les quals la dona és un recipient on abocar) sense que ningú els expliqui prèviament que tota pràctica sexual entre adults és lícita si és consentida. Potser ens hem de preguntar on són els pares i les mares mentre el seu fill navega per orgies, gang-bangs i bukkakes. No facis més preguntes, nen. No molestis al papa, que està ocupat demanant reformes legals, i ves a jugar amb l’ordinador, que per això te’l vam comprar.