Realitat i ficció

Als murs que separen la realitat de la ficció hi ha cada vegada més escletxes, de manera que l’aire del que és real sovint es barreja amb l’atmosfera d’allò que és irreal. Els hoaxes (aquests bulos que es propaguen per e-mail en cadenes infinites i que habitualment contenen missatges alarmistes sobre salut, conspiracions mundials o advertiments diversos) es propaguen sense fre. Hi ha agències dedicades a fabricar falses notícies sobre persones famoses que es difonen sense contrastar, de manera que la falsedat s’enganxa a la biografia del personatge com un tatuatge que no es pot esborrar.
La notícia del nen perdut en un globus, fabricada per la seva família per saltar a la fama, va paralitzar els Estats Units perquè els mitjans seriosos se’n van fer ressó. Amb aquest cas hem superat un altre límit i a partir d’ara qualsevol persona amb fam de notorietat té un camp ben abonat per plantar una mentida de la qual, si la rega amb l’aigua del morbo, florirà una veritat.
A vegades, fins i tot, les mol·lècules de la ficció i la realitat es barregen dins d’un mateix cervell. Un exemple: el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps. Mentre el cas Gurtel creix al seu voltant com una realitat que amenaça amb engolir-lo, ell s’aixeca cada matí dins la seva bombolla de ficció, es vesteix amb els no-tratges del Bigotes i distribueix a la carta les seves veritats de mentida. El que passa que una doble negació continua sent una afirmació. Els jutges, que encara estan al camp de la realitat, ho saben.