Els rampells carpetovetònics que a la mínima crisi d’incontinència se'ls escapa a la dreta d’aquest país posen els péls de punta. La penúltima mostra la tenim en el llibre que un tal Miguel Barcala ha editat amb l’excusa d’un suposat homenatge al poeta Miguel Hernàndez en el centenari del seu naixament. Un llibre que –logísticament i/o econòmicament, que encara no està clar- ha comptat amb el suport de l’Ajuntament d’Orihuela, governat pel PP, que va ser el poble del poeta.
I ja no és tan sols perquè en els versos perpetrats per aquest senyor s’insulti a Zapatero i s’acusi d’assassí a Santiago Carrillo. O perquè es donin visques a Esperanza Aguirre i a la mateixa alcaldessa conservadora d’Orihuela. És que el llibre conté perles com ara aquest poema, que es diu “El solterón”: "La quiero noble, virtuosa y entendida / Pero que en nada ella se destaque / Buena de salud y sin achaquez, / Pero no sea superior a mi, la pretendida" / "Que vista correctamente y no liviana. / Limpia, decente y nunca casquivana / Magra de carnes que ya la edad la hará pesada / pero ¡por dios! que no sea pródiga la condenada”. Sobren comentaris.
En la seva “Elejía a Ramón Sijé”, Miguel Hernández mostrava així el seu dolor per la mort de l’amic “quiero escarbar la tierra con los dientes/ quiero apartar la tierra parte a parte/ a dentelladas secas y calientes”. Segurament, el seu esperit deu estar fent ara el mateix, però impulsat per una altra ràbia. Denunciar aquesta infàmia és el millor homenatge que li podem fer els i les que, com ell, sagnem, lluitem i pervivim per a la llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada