Deia el poeta Friedrich Höldering que allà on es presenta el perill també surgeix la salvació. De la mateixa manera que l’antídot del verí d’una serp s’obté a partir del mateix verí, la solució a un problema vindria de la mà d’una adequada manera d’afrontar-lo, que ens permetés fer un salt endavant, transformant els errors en lliçons.
Aquesta idea és aplicable a la cruïlla en què es troba el món en l’actual crisi global. Arribats a aquest punt de depressió col·lectiva pels excessos d’un sistema que ha campat sense control en els darrers anys, prendre consciència dels errors pot ser una bona base per construir una nova etapa si aprenem la llicó d’una vegada per totes: la riquesa d’uns pocs no pot aixecar-se sobre les esquenes de molts. Hi ha qui diu, com el sociòleg Vicente Verdú, que amb aquesta crisi l’hiperindividualisme ha quedat enrera i s’obre camí una generació més col·laboradora, participativa i disposada a la cooperació. Sigui ben rebuda.
Al marge de grans transformacions globals, podem redimensionar la idea de Höldering per aplicar-la a la nostra manera d’encarar la vida. Cal tenir present que som quelcom més que les experiències viscudes en la nostra existència: som el resultat de com ens les hem pres i amb quina actitud les hem afrontat. Del pou de l’adversitat es pot emergir més fort. La vida és risc i en el risc, com deia el poeta, està també la salvació. Si ens quedem asseguts per por de prendre mal, no en prendrem, cert, però tampoc no prendrem bé. Senzillament, no viurem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada