El meu codi de barres

A moltes persones els agrada saber com és el seu nom en un idioma estrany. Quant més estrany, millor. A mi, en canvi, m’agrada mirar com són el meu nom i cognoms en el llenguatge d’Hisenda; és a dir, en codi de barres, el que surt a les etiquetes que s’enganxen en els fulls de la declaració de l’IRPF. Tants anys d’estudis i experiències vitals queden reduïdes a unes asèptiques barres.
A les aborrides tardes de diumenge miro el meu codi de barres. M’hi enfronto. Intento veure’m en aquelles barres. Les dues primeres deuen fer referència al meu cabell, ja que pràcticament són imperceptibles. Les dues barres següents, més gruixudes, podrien significar perfectament les celles, força poblades. Altres atributs físics vindrien expressats a les columnes següents: la meva alçada i pes, les meves cicatrius i pigues i el pél corporal. I algunes d’altres, convenientment traduïdes, explicarien els meus gustos, fins i tot els sexuals. Imagino també que la segona meitat d’aquest llarg codi de barres que em representa fa referència a l’àmbit de la conciència i dels pensaments. És la part que deu interessar més a la maquinària de control personal on tots hi som ficats en forma de números i etiquetes codificades. És el que realment hem d’amagar i pel que ens hem de preocupar, tot i que hi ha qui diu que no cal alarmar-se encara: pitjor serà quan decideixin posar-nos data de caducitat.