Es troben en els meus pensaments. Cosa que penso, allà que apareixen. Els bisbes, vull dir. Rouco, Cañizares i la resta de la troupe se’m colen per les meves divagacions despertes i pels meus somnis profunds. I havia de passar. Com que sóc home, un dia o un altre, hi arribaríem. Sí, he pensat en sexe i a l’instant els bisbes han tret el cap de sota dels llençols per censurar-me.
I m’he preguntat: perquè aquesta fòbia per tot allò que olora a sexe? (si, us plau, és una metàfora això de l’olor). He reflexionat i crec que hauria de ser al contrari. Quan més ens recordem de Déu nostre senyor és justament amb el sexe de mitjancer. Qui no ha dit alguna vegada, després de l’orgasme, que ha vist a Déu? Segurament d’entre les activitats quotidianes, no hi han gaires que superin l’activitat sexual a l’hora de repetir la paraula Déu, sempre acompanyada d’una exclamació i una interjecció del tipus oh o del tipus ah. Per tant, els bisbes ho haurien d’afavorir-ho com un camí més per arribar al cel. Igual el problema, com en el cas de les companyies telefòniques, és que perdrien l’exclusiva.
Us deixo, que em crida Ratzinger i és a cobro revertit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Oh, Diooooossssss!!!!
ResponElimina